Comèdia esbojarrada i agredolça de Sean Baker a Canes

El nord-americà Sean Baker retorna a la competició de Canes amb ‘Anora’ després de la seva anterior participació amb la comèdia amarga ‘Red Rocket’ (2021). Sean Baker, qui ja va participar a Canes a la Quinzena dels Realitzadors amb la pel·lícula sobre els marges de la societat americana que li va donar notorietat, ‘The Florida Project’, ha dirigit ara una història pròpia centrada en l’atribolada vida d’una una jove que fa striptease i favors sexuals en un local de Brooklyn, Anora (Mikey Madison), des del moment que coneix un noi despreocupat i feliç (Mark Eydelshteyn), fill d’un oligarca rus que disposa lliurement de la seva mansió familiar americana. Com una variant del conte de la Ventafocs, Anora, d’arrels russes, troba el seu príncep blau, és a dir un  noi jove, guapo i ric, i es casen durant una escapada a corre cuita a Las Vegas. Però la vida en parella plena de luxes, drogues, sexe i felicitat, no serà un conte de fades com, per exemple, ‘Pretty Woman’ (1990, Garry Marshall), la comèdia romàntica emblemàtica sobre la relació d’una prostituta i un senyor ric.

Aleshores el film agafa el to d’una comèdia esbojarrada, delirant i perillosa quan els progenitors russos es disposen a viatjar a Nova York per aturar aquest despropòsit. Però abans de la seva arribada s’ajuden d’una parella de sicaris comandants pel representant de la família russa, Toros (Karren Karagulian), que exerceix també de capellà, per retenir-los i forçar-los a anular la boda. La comèdia esdevé trepidant i hilarant, sovint histèrica i histriònica, destacant sobretot el paper de Madison com a dona sensual però guerrera i cridanera que lluita amb les urpes per evitar la separació i no renunciar al seu meteòric ascens social. Més enllà de la diversió i la comicitat queda, al final, també la sensació d’una comèdia trista o agredolça, tret habitual del cinema de Sean Baker, acompanyada d’una certa reivindicació irònica i tendra dels desvalguts davant dels poderosos.

Fallit thriller eròtic de Karim Ainouz

Karim Aïnouz repeteix en secció oficial de Canes amb ‘Motel Destino’  després de competir en l’edició passada amb el film britànic “El juego de la reina”, amb guió de Henrietta i Jessica Ashworth, amb Alicia Vikander i Jude Law, un film psicològic ambientat a la cort dels Tudor amb protagonisme de la sisena dona d’Enric VIII, Katherine Parr. El cineasta brasiler ja havia participat anteriorment en la secció Un Certain Regard amb films com ‘La vida invisible de Eurídice Gusmao’ (2019) o ‘Madame Sata’ (2002) i en sessió especial el 2021 amb “Marinheiro das montanhas’. Ara, la coproducció francesa, alemanya i brasilera ‘Motel Destino’ arrenca pròpiament amb l’assassinat del germà de Heraldo per un càrtel pel qual havien de realitzar una missió criminal perquè els hi perdonessin els deutes contrets. Troba refugi al Motel Destino regentat per una parella i aquí comença una relació de sexe i poder entre els tres. 

Karim Ainouz no encerta en la seva combinació de thriller dramàtic i violent amb pel·lícula tòrrida i eròtica, on el desig i la passió promet fer tremolar la pantalla. Les llums de neó i els efectes de colors elèctrics així com la banda sonora plena de gemecs de plaer sexual ni la tragèdia del germà assassinat no aconsegueixen cap efecte pertorbador o inquietant. Tot i ser un relat fallit, resta l’aire complaent pel seu to simpàtic que bandeja el drama i  que sembla reversionar els films còmics brasilers pornogràfics dels 70 coneguts com pornochanchada. 

Mestissa gimcana asiàtica de Miguel Gomes

El director de ‘Tabú’ (2012), el portuguès Miguel Gomes, participa per primer cop en la competició de Canes amb ‘Grand Tour’. Gomes, que va debutar en el llargmetratge el 2004 amb ‘A cara que mereces’, té una llarga trajectòria avalada amb diversos premis amb pel·lícules com “Aquele querido mês de agosto” (2008), la seva trilogia sobre ‘Les mil i una nits’ (2015), presentada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, o “Diarios de Otsogoda” (2021). ‘Grand Hotel’ és una coproducció de Portugal, Itàlia i França, coescrita pel mateix Gomes i Telmo Churro, Mariana Ricardo i Maureen Fazendeiro, segona pel·lícula a competició parlada en portuguès després de ‘Motel Destino’. 

La pel·lícula està ambientada a Rangun, Birmània, el 1917, amb un funcionari de la Corona britànica, Edward (Gonçalo Waddington), promès amb Molly (Crista Alfaiate). Aquest serà el punt d’arrencada d’un dilatat recorregut pel sud-est asiàtic, fent escales en diferents països, des de Tailàndia al Japó, conformat per la fugida d’Edward que intenta escapolir-se de l’obstinada Molly, dona bojament enamorada que el cerca per tot arreu, tossudament.’ Grand Tour’ és  un relat mestís, híbrid, sobre un romanç d’època amb imatges artesanals del passat en blanc i negre, que no amaguen la seva condició d’imatges creades en estudi i decorats i, també, fragments filmats del present tant en color com en blanc i negre, tot sublimat per temes cantats o marionetes. El resultat és una fascinant, poètica i lliure gimcana asiàtica d’un artista que no obeeix a cap moda.

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.