Els éssers humans tendim a fer comparacions. I quan passem moments difícils, per alleugerir el llast de sensacions de dolor associades a aquests moments, intentem imaginar situacions pitjors que les que ens estan afectant. Tot tenint en compte que determinades funcions mentals (memòria, previsió, reflexió, comprensió, imaginació, psicomotricitat i son), que es comporten com sentits, interaccionen constantment entre elles, ens aboquem a patir un excés de comprensió, el que hom anomena també un excés d’empatia. Cal considerar que l’empatia no deixa de ser un tipus de comprensió.
Un excés de comprensió implica sovint estar exposat a un excés de sensacions de dolor. I cal recordar que les sensacions de dolor desencadenen dos tipus fonamentals de sentiments: la tristor i la por. Sentiments que ens aboquen a experimentar desganes de viure.
Aquest parany, l’excés de comprensió, esdevé difícil de controlar per un motiu principal: la tendència, emmarcada dins del progrés global dels éssers humans, a una major eficàcia de captació per part dels nostres sentits.
Com ens hem de protegir de l’excés de comprensió? Allunyant-nos de les receptes màgiques de l’autoajuda i fent recerca personal de recursos per combatre aquests excessos. Una recerca personal que haurà de valorar tots els matisos del nostre entorn i de les nostres pròpies limitacions i habilitats. No és pas un camí senzill, però a nosaltres correspon desbrossar-lo.
Article: Albert Cerián
entrevistalia 